PROGRESSAR UNITS EN UN MÓN DIFERENT                           Joan Lerma,  Secretari General del PSPV(PSOE)  DESPUES DE CONGRESOS DEL PSC

            PROGRESSAR UNITS EN UN MÓN DIFERENT

                                   Joan Lerma

                     Secretari General del PSPV(PSOE)

   La recent celebració del VIII Congrés del PSC ha estat una bona oportunitat per debatre què oferim els socialistes als ciutadans. Des d'altres Comunitats sempre observem les resolucions del PSC amb especial atenció. Sabem del seu valor i de la seua influència, especialment a les realitats mes pròximes i fraternes com es la dels valencians. El Congrés ha debatut les respostes dels socialistes en un món que canvia vertiginosament i els ciutadans volen conéixer les nostres posicions. A les resolucions del VIII Congrés s'assenyala que "hem d'entendre quan abans millor que l’únic mercat interior és ja el món". Això es precisament  el que vol dir globalització de l'economia. Els canvis són ara comparables als que va produir la primera revolució industrial. La revolució de les telecomunicacions trenca barreres i ens acosta les realitats del planeta a un nivell inversemblant en dècades anteriors. Les velles empreses i les tradicionals formes d'organització i producció arrelades durant dècades van substituint-se per nous tipus d’indústries i serveis que exigeixen una nova preparació professional.

   Tots els països i els pobles del món ens hem fet interdependents i ens necessitem els uns als altres per la nostra supervivència i el nostre desenvolupament com mai en l’historia.

   Aquesta nova realitat es inaturable i fa temps que esta influint en les nostres vides i la de milions de persones a tot el planeta.

   Però, tots aquestos canvis provoquen vacil·lacions, perplexitats i dificultats de comprensió. També porten la por a la incertesa i a la inseguretat davant el futur. Una inseguretat no solament teòrica. Per moltes persones s’expressa de forma concreta i dramàtica en la mancança d'expectatives i el drama de l'atur o de l'exclusió social.

   Aquestes noves realitats foren una referència per als socialistes durant la nostra etapa de govern al conjunt d’Espanya entre 1982 i 1996. Les reformes socials desenvolupades milloraren la seguretat econòmica de les famílies, dels aturats, de les persones majors i dels que pateixen malalties. Un dels valors mes importants d'eixe procés va ésser l'universalització, és a dir, que ningú no va quedar exclòs d'aquest procés. Les reformes possibilitaren que molta gent estabilitzara i millorara el seu nivell de vida.

   Des de les posicions mes liberals i conservadores els nous reptes tenen poques respostes per la gent. La imaginació de la dreta únicament arriba a proposar que la protecció social s'equipare amb els nostres competidors dels països més pobres i desprotegits, tornant a etapes superades de la historia. El conservadors ofereixen solucions a curt termini sense planificar el futur, demagògia sobre la sempre incomplida reducció d'impostos, precarització laboral sense límits,  reducció de la protecció social i l’abandonament a la caritat  dels ciutadans mes dèbils.

   Aquestes propostes acaben estant negatives per tota la societat i enfosquen el futur. Empitjoren la productivitat i la qualitat i ens porten a una societat on els treballadors tenen baixos salaris i les empreses pobres beneficis. El camí dels conservadors aguditza les desigualtats, agreuja la inseguretat de les persones i trenca la cohesió de la societat.  Aquestes polítiques estan condemnades al fracàs, malauradament sempre hi haurà llocs al món on els costos i el nivell de vida siguen més baixos.

   També a l'esquerra hi ha qui no se n’adona de les noves realitats i davant dels riscos que sempre generen els nous reptes es refugien en la seguretat del dogma i la consigna. Però, tornar enrere ja no es possible. Tampoc ho es tancar-se en un món on s'enderroquen les fronteres. Eixe camí únicament fa més difícil el desenvolupament de polítiques efectives d'esquerra.

   Malgrat això, és necessari un diàleg permanent de les forces de l'esquerra. La impossibilitat de l'encontre beneficia a la dreta i bloqueja el desenvolupament de polítiques que permetrien a moltes persones millorar el seu benestar i les seues oportunitats.

   Cal afrontar amb decisió i responsabilitat els canvis. Però els socialistes proposem que aquestos, siguen presidits pels principis de llibertat, responsabilitat, justícia i solidaritat. Únicament si no tanquem els ulls a les noves realitats podem donar seguretat a la gent. La competitivitat és essencial, però caldrà triar be el camí, perquè les diferents propostes tindran efectes diferents en la gent. Si el socialistes volem oferir futur hem d’assumir el repte essencial de promoure la qualificació i la inversió en capital humà, la investigació i el desenvolupament tecnològic, la flexibilitat en l'organització laboral i la potenciació de la iniciativa, l'eficiència i la creativitat.

   La creació d'ocupació és indispensable per qualsevol estratègia de reducció de desigualtats. És necessària per donar solidesa al sistema de protecció social i per fer front a les noves formes de pobresa i marginació. L'instrument mes important de la lluita per l'ocupació és la millora constant de l'educació. La bona qualificació dels treballadors dona més facilitats per adaptar-se als canvis tecnològics. És imprescindible un esforç permanent per millorar les possibilitats del sistema educatiu que ofereixca possibilitats efectives de qualificació, especialment als joves, que permeteixquen l’èxit en la transició cap el treball. Així, caldrà fer un esforç especial en capacitat de mobilitat, idiomes i instruments de recolzament econòmic per fer realitat aquestos objectius. Caldrà oferir a tots el ciutadans igualtat d'oportunitats per accedir a les noves tecnologies, especialment a la informació que ofereixen els nous sistemes de telecomunicacions.

   En el procés de globalització de l'economia mundial, el mes important pel desevolupament dels països, ja no seran tant les condicions físiques i geogràfiques, com l'esforç inversor que es faça en la igualtat de les persones i en la formació de capital humà. La gran aposta dels socialistes deu d’ésser que la formació de la gent siga el primer. El mercat no pot resoldre molts dels problemes que tenim davant de nosaltres i la intervenció pública deu de tenir un paper protagonista si volem progressar units.