L'expresident Lerma assegura que l'Europa del futur pasas per un govern fort i per la participació decidida de valencians en la seua construcció. La capacitat de negociació i de pacte és la fórmula imprescindible per a continuar fent una Europa que pense més en els ciutadans -assegura-. Una Europa que respecte les singularitats i que bastisca la seua estructura en els pobles i en les regions. / RAFA GIL.
|
Arc Mediterrani compensador
 L'experiencia viscual
al front del ministeri d'Administracions Públiques del darrer govern de
Felipe Gonzalez a Madrid el fa pensar en clau europea i per aquesta raó
opina Joan Lerma que la coordinació entre els territoris de l'antiga
corona d'Aragó no te res d'anticonstitucional i, a mes, resulta
aconsellable peró no sols entre aquest territoris sinó també amb
altres territoris mes pròxims.
De fet, l'expresident Lerma assegura
que amb Aragó cal estretar els vincles de la mateixa que en algun temps
els hem arribat a tindre en Catalunya o amb les Illes i que aquestos han
de ser vincles que vagen mes enllà de la perspectiva cultural. Pèro no
oblida que al mateix temps han de'establir-se llaços de relació amb
Castella la Manxa, amb Murcia i amb la resta de paissos riberencs de la
Mediterrania perquè, dins la perspectiva de la construcció europea
global, aquesta àrea pot compensar polítiques. desequilibrades, mes
encara quan entren a formar part de l'Unio els paissos de l'Est.
Opina a més, que dins aquest ambit de col-laboratció ha de
situar-se la politica relacionada amb l'inmigració, qüestió que
preocupa ara mateix els pobles d'Europa, però que disortadament no
s'aborda amb la netedat de mires necessària i s'aplica -desde les
possicions conservadoresdel govern de l'Estat- una acció
repressora i restrictiva sobre una realitat que necessitauna concepcio
mes oberta i determinada.
|
|
 Després de 25 anys
de democràcia, és un bon moment per a renovar el Senat?
Clar que sí. Quam elaborem la Consitució hi havia una sèrie d'autonomies
provisionals i no estava desenvolupat l'Estat autonomic i no sabíem els que havien de representar els diversos territoris. Hui dia, el mapa autonòmic està totalment desplegat i encara que tenim pendent el reconeixement del fet singular de cada una d'elles, competencialment ja no hi ha cap distinció entre aquelles que arribaren per l'article 143 o pel 151 de la Constitució. No està tot resolt -com diu el PP- deixant el Senat com està. Aquest ha de ser una cambra territorial real on les comunitats autònomes controlen la política territorial de l'Estat i es posen d'acord en què ha de fer-se en el
futur.
Es té percepció a Madrid de la importància econòmica i social que té el País Valencià?
Jo pense que sí. És més, jo diria que es té tanta consciència que en realitat no es vol que tinga una major representació real. Nosaltres som, des del punt de vista poblacional, una comunitat molt important, des del punt de vista competencial, també, i des del punt de vista econòmic, som fonamentals. No hi ha discussió: la tercera comunitat econòmica és la nostra i estem en els primers llocs, encara que no ho reconeguen. De fet, moltes de les coses que hem proposat els valencians, des del punt de vista de l'impuls de la modernitat, han estat valencianes des de molts anys. El que passa és que des que governa el PP hem perdut eixe tren de la modernitat, però en qualsevol cas continuem capdavanters en molts segments industrials, en el camp de la cultura i en el de l'economia. Cal dir que València té un gran potencial econòmic i una gran capacitat per a poder fer arribar a bon port temes pedregosos a força de diàleg.
Conserva encara el sabor agre de la derrota electoral del 95?
No; jo pense que derrota o victòria són importants per a poder transformar la societat, però no és cap qüestió personal. Cal pensar que quan la majoria de la població vota una altra opció no hi ha més lectura que la que els derrotats s'han equivocat. Personalment, he repassat el que hem fet i observe que vam ser víctimes de la falta de credibilitat que venia donada per temes supraautonòmics, dels quals els socialistes també érem responsables i, d'altra banda, per no haver sabut traslladar a la societat valenciana que estàvem fent una política diferent. No obstant això, he de dir que en una de les pitjors èpoques de recessió econòmica viscuda entre el 91 i el 94, afrontàrem aquella realitat i aconseguírem falcar la seguretat de la gent i modernitzar la nostra estructura industrial i econòmica en general. Dit això, també cal dir que el PP ha tingut sort en la seua etapa de govern, i ara que les coses comencen a anar d'una altra manera es demostra que no saben per on van. Ens trobem amb una política d'inflació que no saben controlar, apliquen una política social que retalla drets dels treballadors i es nota que no saben estar a l'altura de les circumstàncies. Els cicles econòmics són com són i, nosaltres, vam aguantar uns moments dolents, mentre els actuals administradors han viscut temps de vaques
grosses.
Hi ha sectors que diuen que el fangar de hui prové de la pols dels governs socialistes. Vostè en té la mateixa percepció?
Personalment, pense que els governs socialistes van protagonitzar una etapa de modernització molt important i configuraren un mini-Estat del Benestar perquè no es quedara despenjada massa gent per raons de subsistència. Dissortadament, ara assistim a la liquidació d'aquell Estat del Benestar i es fixen en un model -el dels Estats Units- que no respon per a res a la idiosincràsia d'aquesta comunitat, però tampoc a la de tot Europa. No han sabut descobrir que es pot ser progressista o conservador, però els ciutadans han de tindre assegurança d'atur, pensions de jubilació, dret a l'educació i a la sanitat. El model que vam iniciar durant els governs socialistes marca la diferència i, a més, esdevé més competitiu perquè manté la demanda i perquè és el model que vol la gent. No seré jo qui mire el passat per a poder fer comparacions que no beneficien el conjunt dels valencians, però he de dir que el que nosaltres vam fer va ser sanejar l'economia i això ha propiciat un llarg creixement. Dissortadament, l'actual govern oblida que ací ha d'invertir-se més en educació i en formació si no volem pagar un preu molt alt d'ací a pocs
anys.
Quina Europa necessitem?
Trobe que Europa ha de ser una instància fonamentalment federal, però no em tanque únicament en aquesta definició, perquè el que realment ha de fer-se és allò que estiguem tots d'acord. El que necessita Europa imperiosament és un govern que siga capaç de donar una alternativa als plantejaments econòmics que hui dia hi ha. No ens podem quedar amb el somni dels liberals i cal reivindicar un govern europeu que aplique, a més de polítiques econòmiques, accions que pensen amb els ciutadans europeus. Cal cohesionar políticament Europa.
Tenim alguna cosa a dir els valencians en aquesta Europa que vostè
proposa?
De moment, aportem un valencià com a comissari econòmic molt important. De les polítiques econòmiques més serioses que s'han aplicat en la història d'Espanya, la desenvolupada per Pedro Solbes ha estat la més significada. Ell coneix la nostra realitat i sap de la nostra capacitat productiva i del sentiment emprenedor que ens inunda. Amb ell tenim un bon representant perquè no és una persona dogmàtica, coneix el teixit econòmic i disposa d'una gran capacitat de negociació. Precisament aquests trets són els que aportem els valencians: la capacitat de negociació i de pacte, fórmula imprescindible per a continuar construint Europa.
Pensa que aconseguirà l'Acadèmia Valenciana de la Llengua la pau lingüística?
Fa la sensació que hem avançat molt i, si més no, el Partit Popular hui en el govern, ha mostrat una certa voluntat d'integració en matèria lingüística. Segurament l'Acadèmia podrà ajudar, però el més important és l'actitud lingüística que ha pres el PP. Afortunadament, hui dia no sols estem discutint de normativa, sinó del que considere que és més important la seua utilització. En els últims anys hi ha hagut una regressió d'utilització del valencià i això és el que no hem de consentir. Sempre he pensat que era bastant més important l'ús de la llengua que la perfecció en usar-la. Dissortadament, hui parla valencià menys gent que abans, perquè les autoritats no l'utilitzen. Per això és important l'actitud dels actuals administradors a favor del valencià i del seu ús.
Estem a temps de recuperar aquella iniciativa a favor de la reil·lusió dels ciutadans
valencians?
Pense sincerament que sí. Estic convençut que actualment hi ha molta més gent de la que es manifesta que ha descobert la realitat del PP i que, si en un moment se situà contra el govern anterior, ara està pensant en termes de futur i veu la realitat d'uns governants que s'havien situat d'esquena a la llengua, continua muntant espectacles formals, fa teatre, dansa i cultura per a minories i, això, no és el que volen els valencians. La mostra del que dic la trobem en la darrera manifestació del passat 20 de juny. Aquell dia no es manifestaven els ciutadans únicament contra un reial decret. Es va manifestar una gent que té encara il·lusió en el futur i que vol participar-hi. Això és la mostra més fefaent que alguna cosa està canviant.¯
A 10 mesos vista, pensa que el PSPV-PSOE estarà en condicions de girar-se la truita?
Trobe que la societat té ganes i que els socialistes demostrarem que tenim capacitat per a propiciar el canvi i, a més, hi ha gent il·lusionada a encapçalar una etapa diferent.¯
Joan Lerma
|